La que resolia.
La que sostenia.
La que mantenia la calma quan tot semblava descontrolar-se.
Potser coneixes bé aquest paper.
Convertir-te en la persona a qui tothom recorre quan les coses van malament.
Qui escolta.
Qui acompanya.
Qui troba solucions.
Qui aguanta.
L’any 2017 aquest paper es va intensificar encara més.
La meva mare estava destrossada per la mort del meu pare.
La meva germana travessava un moment molt greu.
El meu fill acabava de rebre un diagnòstic que canviaria moltes coses.
I jo intentava sostenir-ho tot.
Els plors.
Les pors.
La desesperació.
Les discussions.
Els silencis.
Tot.
Durant molt temps ni tan sols em vaig plantejar una pregunta que avui considero essencial:
Qui sosté la persona que sosté tothom?
Quan et converteixes en el pal de paller de la família, sovint acabes oblidant-te de tu.
Aprens a ser forta.
Però ningú t’ensenya què fer amb tot el que acumules per dins.
Moltes persones viuen exactament això.
No estan bé, però continuen.
No senten que tinguin espai per enfonsar-se.
Però tampoc en tenen per recuperar-se.
Van responent missatges, solucionant problemes i cuidant les necessitats de tothom.
Mentrestant, el cansament creix en silenci.
Arriba un moment en què el cos, les emocions o la vida mateixa demanen atenció.
No per castigar-te.
Sinó perquè tu també necessites cura.
Cuidar-te no significa deixar d’estimar les altres persones.
No significa abandonar-les.
Significa reconèixer que les teves necessitats també compten.
Que pots demanar ajuda.
Que pots descansar.
Que pots posar límits.
Que no has de tenir sempre una resposta.
Aquesta és una de les grans lliçons que vaig aprendre:
Cuidar els altres és important. Cuidar-te a tu no és un luxe; és una necessitat.
Quan portes massa temps sostenint-ho tot, pot costar molt identificar què necessites tu. En una sessió d’acompanyament emocional podem explorar aquest cansament, els límits i els patrons que et mantenen sempre en el paper de persona forta.
©2026, Montse Claret – Traductora Emocional. Tots els drets reservats.
